CLUB CONSERVADOR DE CARTES I JOCS
BOTIFARRA
La Botifarra és un joc de cartes originari de
Catalunya. És un joc amb normes molt estrictes de carteig i amb un mètode de
puntuació que el fan molt interessant per a jugadors deductius i que dóna a
cartes normalment poc importants un paper bàsic en els resultats. Està
directament relacionada amb la Manilla de la qual pren la mecànica
general, però les normes obliguen a jugar lògicament i minimitzen els efectes
de l'atzar.
La Botifarra és un joc de bases amb punts, per a quatre
jugadors, per parelles fixes; com és habitual, cada jugador sèu davant de la
seva parella. Només són importants els punts continguts a les bases, no la
quantitat de bases, tot i que una basa té un valor per ella mateixa.
Normalment una partida es juga fins que una parella arriba a 101
punts o més, i això requereix diverses mans. Com en altres jocs de quatre
jugadors, és pràctica comú jugar tres partides, una amb cada un dels altres
jugadors com a parella.
La Botifarra es juga amb una baralla espanyola estàndard
de 48 cartes amb quatre pals: ors, copes, espases i bastons, numerats de l'1 al
12.
L'ordre de valor de les cartes, de major a menor, és 9,
as, rei, cavall, sota, 8, 7, 6, 5, 4, 3, 2. En aquest joc el 9 s'anomena Manilla.
El 9 val 5 punts, l'as 4, el rei 3, el cavall 2 i la sota 1 punt.
Cada basa val, a més, 1 punt. Això fa un total de 72 punts en una mà. L'equip
que passa de 36 punts s'anota l'excés al compte de la partida. Aquesta
puntuació pot ser doblada en alguns casos com explicarem més endavant. Així,
una mà de 45 punts, en val 9 per a la partida, 18 si està doblada, 36 si té dos
dobles, etc.
Abans de començar a jugar una partida, cal establir quin
jugador ha de ser el primer en repartir les cartes i triar triomf. Per això un
dels quatre jugadors atribueix un pal a cada jugador i aleatòriament gira una
carta de la baralla. Aquell jugador que tenia atribuït el pal de la carta
girada, serà el primer en repartir les cartes.
El jugador que està situat a l’esquerra del repartidor, ha
de barrejar les cartes i el seu company escapçar. En aquest punt ja poden
repartir-se les cartes. S’han de donar de quatre en quatre, començant pel
jugador que està a la dreta del que reparteix, les quatre següents al que està
a continuació i així successivament, fins a acabar les 48 cartes, repartint-ne
dotze a cada jugador. No es podran mirar les cartes fins que totes hagin estat
repartides.
El donant tria triomf simplement anomenant el pal que més
li interessa, o bé fa Botifarra (sense triomf), o bé li passa el dret a
triomfar al seu company (delegar). El company, en l'últim cas, ha de
triar un pal o fer Botifarra, però no pot tornar a delegar.
Després que s'hagi triomfat, els membres de l'equip contrari poden
doblar (contrar) el valor de la mà si ho
desitgen. En aquest cas, l'equip que ha triomfat pot tornar a doblar (recontrar). Finalment, si s'ha recontrat,
l'equip contrari pot tornar a doblar (Sant Vicenç).
Una mà amb Botifarra (sense triomf) ja implica un doble, i contrar, recontrar
i Sant Vicenç poden afegir dobles addicionals, de manera que en pot
tenir fins a 4 en total.
L'ordre en què els jugadors tenen l'oportunitat de doblar és
sempre l'ordre de joc, és a dir, en sentit antihorari.
La Botifarra es juga en sentit antihorari.
El jugador de la dreta del donant comença la primera basa, i el guanyador de
cada basa comença la següent. Les bases es guarden davant d'un dels jugadors de
la parella i no es poden consultar, excepte l'última.
La basa la guanya la carta més alta de triomf o, si no se'n juga
cap, la més alta del pal de sortida.
Es pot sortir de qualsevol carta. Quan es juga a una basa,
les normes, en ordre decreixent de precedència, són:
1.
És obligatori servir del pal de sortida;
2.
És obligatori guanyar als contraris;
3.
Si no es guanya, cal jugar:
o
si està guanyant el company: una carta amb valor (10, 11, 12, 1 o
9) o la més baixa del pal que es jugui;
o
si estan guanyant els contraris: la més baixa del pal que es
jugui. Excepció: el segon jugador de la basa, si no pot servir,
pot jugar una carta amb valor (amb l'esperança que guanyi el seu company).
La regla 3 és la que fa possible les deduccions i cal
entendre-la correctament. Donar la més baixa quan no es pot ni matar ni
carregar punts al company és lògic, però aquí a més és obligatori.
L’incompliment de qualsevol d’aquestes normes suposa, per
la parella infractora, una sanció que representa la pèrdua dels punts en joc.
La mà no es repetirà.
L’incompliment serà efectiu quan es reculli la basa, i es
podrà denunciar mentre no es barregin les cartes al final de la mà.
Si un jugador obre la basa quan li corresponia al company,
aquest no podrà obrir la basa amb el pal de la carta llançada per error.
Existeixen dues grans variants de la botifarra,
l'occidental i l'oriental. En la primera, només s'apliquen les normes 1 i 2,
però no la 3 que és exclusiva de la variant oriental.
Aquesta petita diferència marca en realitat dos estils de joc molt
diferenciats. La versió oriental permet un alt nivell de deducció i, per tant,
podríem qualificar-la com a més científica. La versió occidental dona més marge
de maniobra als jugadors i, per tant, permet jugades més imaginatives.
Les dues variants, amb aferrissats defensors cadascuna, disposen
de suficients elements que les fan atractives i simplement cal pactar
prèviament a l'inici de la partida quina serà la norma utilitzada. En cas de no
acordar-se explícitament es jugarà la variant occidental.
A la variant oriental, hi ha també una petita variació a la norma
3 que és força utilitzada. L'excepció a la norma 3.2 s’estén al cas en què es
serveix.
A més existeix la modalitat individual a la qual es paga o cobra
la diferència entre els punts propis i 18.